És ben sabut que els temps canvien tan ràpidament que en un espai temporal curt moltes coses es poden quedar obsoletes.
M'he quedat amb una frase que diu:
"vivimos en un momento histórico muy interesante: los jóvenes han crecido en una sociedad donde las tecnologías los han acompañado en su desarrollo, y éstas han variado y surgido como no lo habían hecho a lo largo de la historia de la humanidad".Amb aquesta frase vull fer una reflexió del que jo mateixa he viscut;
vaig néixer l'any 1992 i quan tenia 5 anys ja teníem un ordinador a casa, i als 11 internet. He pogut veure una evolució molt gran en els ordinadors, des dels de taula fins els portàtils... he vist disquets, cintes de cassette, cintes de vídeo, cd's, dvd's, blue ray... telèfons mòvils grans, amb antena, que han evolucionat a telèfons de cada cop més fins, amb internet incorporat. Ara també trobem tablets, ebooks... I, com no, he viscut el canvi del web 1.0 al 2.0. Faig balanç i m'adono dels canvis que he vist en els meus 21 anys de vida, tecnològicament parlant i, el més sorprenent, la velocitat en la qual s'han donat aquests canvis.
I parlant de canvis, és quan arribem al moviment web 2.0. Podríem dir que es tracta d'una nova forma d'utilitzar internet, una forma més fàcil i intuitiva, on els usuaris poden col·laborar, compartir informació, gestionar continguts... En aquest sentit aquest blog on esteu llegint l'entrada és una plataforma 2.0 per aquestes raons: resulta manejable fins i tot per persones que no tenen alts coneixements en noves tecnologies i permet crear una petita comunitat d'intercanvi d'opinions, pujar continguts, comentar-los, etc.
L'educació és un dels camps on el moviment web 2.0 influeix o pot influir més.
Crec que aquesta implementació de l'educació 2.0 es fa de cada vegada més necessària per les noves característiques dels alumnes que trobem a les aules, alumnes que han crescut immersos en tecnologia i que tenen unes competències diferents a les que tenien els alumnes de fa deu anys, i diferent a les que tindran els alumnes d'aquí deu anys més.
El plantejament educació 2.0 possibilitarà que els alumnes siguin més autònoms, construieixin els seus coneixements, aprenguin de manera col·lectiva (suprimint el punt competitiu, com ens explica el text).
Tot això, necessita d'un canvi en l'estil docent, que hauran de passar a ser els guies dels alumnes, els que els donaran les eines perquè ells mateixos aprenguin.
I un punt que em sembla molt interessant també és que els docents utilitzin aquestes plataformes per mostrar la seva feina, per compartir experiències, situacions... això permet un enriquiment col·lectiu.
De fet, ja trobem molts blogs escolars on els mestres comparteixen tot el que es fa a l'aula, donant la possibilitat tant a les famílies com a altres docents d'utilitzar idees, recursos, materials...
Per tant, veig factible l'educació 2.0? Sí. Però el primer pas està en nosaltres, els docents, i en la nostra predisposició. Hem d'estar motivats, estar segurs que aquesta és la manera correcta d'educar tenint en compte els temps en els que ens trobem. Una bona preparació dels mestres és clau perquè els alumnes tinguin bones eines, i començar ja des d'educació infantil em sembla el més adequat.
Aprofit l'entrada per posar aquest vídeo que he trobat mentre cercava informació complementària. És de Manuel Area, i ens explica de manera molt clara en què consisteix l'educació 2.0 i quines utilitats té.
Us el recomano:
Fins la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada