dimecres, 15 de gener de 2014

Joc multimèdia i exposició

Per fi avui hem exposat el nostre joc multimèdia. Estava molt nerviosa ja que, tot i que el dia anterior havíem provat el joc a l'aula i amb la PDI, pensava que alguna cosa podria fallar... però no! Tot ha funcionat perfecte!

Penso que el que marcava la diferència del nostre joc era el fet que fos en anglès, ja que els temes, evidentment i tenint en compte que va dirigit a infantil, eren molt bàsics, i eren els següents:
- Numbers
- Colours
- Human body
- Animals
Cada temàtica tenia dos nivells de dificultat i, cada nivell, dues activitats possibles.

Es tracta d'un joc amb una estructura complexa, que hem anat canviant així com avançàvem, i finalment el mapa de navegació ha estat complicat de realitzar.

Pens que el fet de realaitzar un joc així amb Power Point ens ha permès descobrir moltes eines que desconeixíem, ja que sempre l'usàvem sols com a suport per presentacions, i de cap manera pensàvem que es podien fer coses com les que hem fet.
Així i tot, també cal comentar que el volum de feina ha estat molt gran, però que finalment els resultats han valgut la pena! M'han encantat tots els jocs: el de la vaqueta menorquineta, el del doctor fonen doscopi, el del laboratori de n'eureka i el del malakoff. A més, queda clar que tots els grups hem fet molta feina i ens hem esforçat.

Ara, esper que poguem compartir totes els jocs, ja que penso que tots els podríem aplicar el dia de demà a les aules d'infantil, per tal de demostrar tot el que es pot fer amb les TIC.

Amb aquesta entrada poso punt i final al blog de l'assignatura. Han estat pocs mesos però molt intensos, amb molta feina i amb molta dedicació, i jo personalment he après a veure les TIC d'una altra manera.
I és que, en un sol clic, et donen infinites possibilitats! ;)

dilluns, 2 de desembre de 2013

Investigació ACOT

La investigació ACOT es va dur a terme a una sèrie de centres que van ser dotats amb software i assessorament i es van avaluar les fases per les quals les TIC començaven a formar part de la quotidianitat dels docents.

Es va establir que és un procés que tarda entre 3 i 5 anys i que els professors passen per les següents fases: accés (aprendre l'ús bàsic de les tecnologies), adopció (els mestres empren els ordinadors per fer el mateix que feien sense els ordinadors, no comporta innovació didàctica), adaptació (s'integren les tecnologies en pràctiques tradicionals però augmentant la productivitat. Els alumnes comencen a emprar aplicacions), apropiació (es comencen a experimentar noves maneres de treballar didàcticament usant les tecnologies) i innovació (s'usa la tecnologia de manera que ningú ho ha fet abans, es creen coses noves).

I jo, en quina fase crec que estic?
Penso que estic en la fase d'apropiació. Crec que tenc un bon coneixement de TIC (tot i que em falta moltíssim per aprendre), és un tema que m'interessa molt i sempre intent trobar noves maneres d'integrar les TIC en la meva  feina. Penso també que la fase d'innovació és una fase molt difícil d'assolir, o que almenys comporta molt de temps fins arribar-hi, ja que necessita tenir un total maneig i un gran coneixement en noves tecnologies.


Penjo el vídeo on Jordi Adell ho explica en una conferència.



La incorporació de les TIC a l'àmbit educatiu és necessària?


dimarts, 26 de novembre de 2013

Societat de la informació - Manuel Area

A n'aquesta entrada reflexionaré sobre la lectura Sociedad de la Información, tecnologias digitales y educación, de Manuel Area.


Manuel Area ens parla en aquesta lectura dels problemes i els reptes de futur que han portat les noves tecnologies a la societat de la informació. 

Evidentment i com ja he parlat a altres entrades, és una realitat i ja tenim molt assumit que la societat ha canviat, la cultura ha canviat. Segons Area podríem estar parlant d'una tercera revolució industrial, ja que la societat està patint una gran transformació en temes econòmics, socials i culturals. 
La globalització és un dels fets presents més importants per tot el que comporta, i les tecnologies juguen un paper molt rellevant en el sentit que fan que aquesta globalització sigui de cada vegada més latent, i és que sense elles, el món que avui coneixem no seria així. 

Llavors sorgeix la pregunta que es formula Area a la lectura: Quin model de societat de la informació volem contruir i quin paper juguen les noves tecnologies en aquest procés?
L'autor proposa 4 grans discursos que a continuació resumiré:


  • Discurs mercantilista: la societat de la informació és vista com una gran plataforma on es participa a través de les xarxes de comunicació digitals. Formen part d'aquesta visió les empreses de software, telecomunicacions, banca, indústria de l'oci... 
  • Discurs crítico-polític: sorgeix com a contestació a l'anterior, i defensen que les TIC han d'ajudar al desenvolupament de la societat i no han d'estar controlades per gran empreses del món capitalista, això és, les empreses que he anomenat al punt anterior. 
  • Discurs tecnocentrista: les TIC i internet representen un punt d'inflexió no sols en termes tecnològics sinó també en el camí de la civilitat humana.  
  • Discurs apocalíptic: les TIC com a fi dels ideals i valors de la modernitat. Parla d'una invasió de les TIC.  
Quan penso en quin model es pot apropar més a la realitat o per quin model em podria decantar em sorgeixen dubtes. Penso que les tecnologies, malauradament, sí estan controlades per les grans empreses del món capitalista.
Quant al discurs tecnocentrista i l'apocalíptic, penso que ni un extrem ni l'altre. Ni s'han d'idealitzar les TIC ni se les han de posar per terra, ja que tenen tant aspectes molt positius com aspectes molt negatius i, per tant, em quedaria amb un terme mig. 


Seguint amb Area, ens parla a continuació dels efectes socials i culturals de les TIC. 
  • Les llums (la part positiva)
El més destacables és el fet comunicatiu, sense límits espacials ni temporals. També ens parla de l'accés a la informació, però jo pens que més que informació, tenim sobreinformació. Cada dia estem sotmesos a molta informació rebuda de canals diferents com pot ser internet, televisió, premsa... això acaba per saturar, jo mateixa moltes vegades m'hi sento. I és que, tot i que és bo tenir accés a la informació, hauríem de trobar la mesura justa. Un altre aspecte positiu a destacar seria que les TIC han millorat l'oferta de serveis (educació, sanitat, administració...). Per últim, ens explica que les TIC han facilitat el coneixement de les diverses cultures del món. 

  • Les ombres (la part negativa) 
Curiosa la paradoxa que es produeix amb les TIC... ens donen moltes facilitats, ens permeten comunicar-nos amb qualsevol part del món, ens faciliten la vida... però no és or tot el que rellueix, i per això Area ens parla també d'allò negatiu de les TIC, i és que el model més pessimista creu que el progrés tecnològic no necessàriament implica benestar social, sinó més bé al contrari (desastre medioambiental, augment del número d'automòbils). Hem de tenir clar que les tecnologies per si mateixes, sense un projecte social al darrera, no ens aporten res, sinó que ens duen per mal camí. 
Els canvis tan ràpids i constants fan que sigui difícil per les societats adaptar-se, i això provoca més angoixa i malestar.
El fet que la nostra societat ja no funcioni sense les tecnologies fa que sigui més dèbil i fràgil. La globalització fa que la idiosincràsia de cada societat es perdi de cada vegada més, i hi hagi un únic referent global en tots els temes. 

Per últim, tot això provoca que cada vegada estem més controlats. Ja no tenim intimitat ni privacitat, sinó que ens exposem. 


Ja per acabar Area ens parla de les TIC en relació a l'educació.  Per exemple exposa un tema molt important com és l'adaptació dels mestres a les TIC. Evidentment la majoria no són nadius digitals i els costa adaptar-se als canvis que es produeixen, tan ràpids i sobtats com ja he dit abans. Avui és necessària l'alfabetització tecnològica, i molts no la tenen. A més, les institucions educatives tenen com a característica que la introducció dels canvis és lenta i això fa que no s'adapti a les necessitats de l'alumnat. 
Vist aquest panorama, l'educació s'ha de plantejar uns reptes. Area proposa:
- integrar les TIC al sistema i cultura escolar
- reestructurar els fins i els mètodes d'ensenyament. Nous rols que han d'assumir tant els mestres com els alumnes
- extendre la teleformació 
- revisar i replantejar la formació ocupacional en vista de les noves exigències laborals impulsades per les TIC 
- desenvolupar accions d'educació no formal: l'alfebetització digital 


De tot plegat pens que és molt necessari replantejar-se els reptes de l'educació,  perquè l'educació és la clau del canvi i de la transformació social. És on estan els alumnes d'avui, d'on sortiran els ciutadans del demà. És fonamental i crec que mai s'esgotarà la necessitat d'educació tot i que les noves tecnologies segueixin avançant!

diumenge, 10 de novembre de 2013

Cinquena edició Betabeers Menorca #bbmnk

Ahir dissabte a les 18:30h al Plató de joves empresaris es va celebrar la cinquena edició del Betabeers Menorca. Es tracta d'una trobada de caire més bé informal on es fan xerrades i es parla de temes relacionats amb la informàtica, en un ambient amigable, prenent unes cerveses. Es fan a tot el món, i en concret a Espanya es celebren també a Madrid, Barcelona, Palma... a Menorca ho coordina actualment Miquel Gabarró.



No havia anat mai a una reunió d'aquestes, però si el meu al·lot, així que ahir vaig decidir acompanyar-lo, ja que un dels temes que s'havien de parlar era El present i el futur de la informàtica a Menorca, i vaig pensar que podria ser interessant per complementar aquesta assignatura.

Primer de tot dir que sé poc d'informàtica, i el que sé és el que he après en aquests cinc anys estant amb el meu al·lot. Pensava que potser seria una xerrada on no entendria res i se'm faria difícil seguir-la, però em vaig sorprendre de veure que ho podia seguir bé; evidentment se m'escapaven algunes coses, allò més relacionat amb informàtica pura, però en general molt bé.

La primera part va ser una xerrada de Santi Camps, on mostrava un projecte que ha ideat i començat amb un altre company. A la seva web www.socialvane.com podeu veure un vídeo i una recopil·lació dels serveis que ofereixen. Està especialment dirigit a empreses i als community managers. Entre altres coses, pots gestionar els comentaris de les xarxes socials, saber qui parla del teu negoci, classificar els comentaris segons si són positius, negatius o neutres... Sens dubte una eina molt interessant! A més, es va introduir el concepte de web 3.0, una passa més del que ja coneixem com a web 2.0.

La segona part va ser, com ja he dit al principi, El present i el futur de la informàtica a Menorca. Es va parlar del que pot oferir cada persona, el que creuen que falta a Menorca en temes de tecnologia, etc.
Aquí va sortir un debat sobre les tecnologies a l'Educació, amb opinions dispars però totes interessants. Algunes persones creien que era necessari incloure la informàtica ja des de petits, i altres creien que no. A més, es va parlar del projecte anomenat Scratch que es du a terme com activitat extraescolar al col·legi La Salle d'Alaior, que es basa en ensenyar als nens a programar amb l'elaboració de jocs mitjançant un software senzill i intuitiu. Si voleu conèixer més informació sobre aquest projecte feu clic aquí.


Va ser una bona experiència i si tinc oportunitat repetiré! Destacar el bon ambient que hi havia i les ganes de compartir experiències i coneixements, un aspecte clau en els temps que corren, on crec que el més positiu és poder enriquir-te dels demés.

Fins la pròxima!



dimarts, 5 de novembre de 2013

Comentari de dues lectures

En aquesta entrada comentaré dues de les lectures del Tema 5 que estem donant a classe. 

Que les TIC formen part de la nostra vida diària no és cap misteri, com tampoc ho és que l'escola ha d'obviar aquesta realitat i incorporar-les de la millor manera possible per tal de preparar als alumnes per la seva vida present i futura. El fet que molts mestres vulguin defugir d'aquesta realitat només produeix que els alumnes deixin d'avançar. Per això es fa necessari que els mestres de totes les escoles estiguin preparats per afrontar aquest repte. 

La lectura ens dóna moltes claus sobre com incorporar amb sentit les TIC a l'educació infantil.
Primerament ens dóna unes premisses molt útils, que tot i que poden resultar obvies s'han de portar a terme. Per exemple, ens parla de tenir un racó destinat a l'ordinador, tenir alguna paret buida per poder projectar amb el canyó (molt clar, però a vegades tenim les parets tan plenes que es fa difícil), pensar en els agrupaments possibles, i, sobretot, com a docents, trobar temps per planificar les sessions, buscar o crear el material necessari, etc. 

També ens explica algunes de les possibilitats amb l'ordinador, amb el projector, amb l'internet, i també amb la pissarra digital i les tablets. Us recomano que mireu l'enllaç per trobar-ho tot explicat, ja que prefereixo ara donar una breu opinió. 

En el meu cas m'agraden molt les noves tecnologies, i penso que, ben emprades, ens faciliten moltes coses i ens obren moltes portes. Per això, m'agradaria molt poder treballar a una escola que les inclogués dins el dia a dia (no sols com quelcom puntual), o, en cas de trobar-me a una escola on no es mostren predisposats a incorporar-les, poder ser jo i millor si em trobo més companys, qui comenci a fer camí. 
El fet que no es faixi estrany de veure un infant de 2 o 3 anys manejant un telèfon mòbil o una tablet, fa que sigui necessària l'educació en el tractament de les noves tecnologies. Saber buscar informació de diferents fonts, contrastar-la... i saber fer un bon ús de tot el que ens proporcionen les noves tecnologies. Tot això necessita d'un ensenyament, i per això nosaltres, els mestres, hem d'estar preparats i amb ganes i il·lusió. 


En aquesta lectura Pere Marquès ens dóna, com diu el títol, cinc claus per fer una bona integració de les TIC als centres educatius. Són les següents:

1. Les bases tecnològiques necessàries: pissarres digitals, ordinadors amb accés a internet a les aules, videoprojectors, ordinadors de recolzament a les aules, aules d'informàtica amb un ordinador per alumne o per parella, intranet educativa (tipus moodle), i a més una biblioteca o aula d'estudi amb ordinadors amb accés a internet. Es recomana també que els alumnes tinguin a casa un ordinador amb internet. 

2. Coordinació i manteniment dels recuros TIC: és important que les TIC estiguin sempre operatives, que hi hagi un servei de manteniment de les TIC adequat i un servei de coordinació que pugui ajudar als mestres si ho necessiten. 

3. Recursos didàctics: per tal que els alumnes aprenguin és necessari un conjunt de recursos didàctics adequats. Els mestres són els encarregats de seleccionar-los, tot i que a vegades, entre la immensitat de recursos que trobem a la xarxa, es poden veure desorientats. En aquest sentit el més adient és recórrer a webs d'editorials o d'administracions educatives. També es poden trobar fòrums de mestres que comparteixen les seves idees, els materials didàctics... i intercanvien les seves experiències. 

4. Recolzament a l'equip directiu i compromís de la comunitat educativa: amb l'objectiu que la intregració de les TIC sigui el més significativa possible, és imprescindible comptar amb el recolzament de l'equip directiu i de tota la comunitat educativa. Aquests poden ajudar proporcionant recursos materials, personals i funcionals. 

5. Adequada formació del professorat en didàctica digital: per últim, aquest punt és bàsic. Els mestres han d'estar ben formats en matèria digital, i han de mantenir una actitud positiva i correcta per enfrontar aquest canvi en l'educació. Marquès distingeix dos models: el senzill, que és aquell que està a l'abast de tots els mestres que tenen unes nocions bàsiques del maneig de l'ordinador, i l'avançat, que incorpora competències tecnològiques més avançades i complexes. 

Em quedo amb la darrera frase que diu: "Cuando los profesores CONOZCAN eficaces modelos de utilización didáctica de las TIC que PUEDAN reproducir sin dificultad en su contexto (tengan recursos y formación) y les ayuden realmente en su labor docente (mejores aprendizajes de los estudiantes, reducción del tiempo y esfuerzo necesario, satisfacción personal)..., seguro que TODOS van a QUERER utilizarlas. ¿Por qué no?"
Amb aquesta frase queda de manifest que en el moment que els mestres dominin i tenguin les destreses necessàries per emprar les TIC ja no les voldran apartar més de la seva tasca docent, perquè en aquest moment s'hauran donat compte de la utilitat i de les funcions que ens aporten en la nostra feina. 

Així doncs, amb aquestes 5 claus, Pere Marquès vol deixar clares les consignes bàsiques per tal que la implementació de les TIC a les escoles no resulti un fracàs, sinó que sigui positiva i doni fruits.