dimarts, 26 de novembre de 2013

Societat de la informació - Manuel Area

A n'aquesta entrada reflexionaré sobre la lectura Sociedad de la Información, tecnologias digitales y educación, de Manuel Area.


Manuel Area ens parla en aquesta lectura dels problemes i els reptes de futur que han portat les noves tecnologies a la societat de la informació. 

Evidentment i com ja he parlat a altres entrades, és una realitat i ja tenim molt assumit que la societat ha canviat, la cultura ha canviat. Segons Area podríem estar parlant d'una tercera revolució industrial, ja que la societat està patint una gran transformació en temes econòmics, socials i culturals. 
La globalització és un dels fets presents més importants per tot el que comporta, i les tecnologies juguen un paper molt rellevant en el sentit que fan que aquesta globalització sigui de cada vegada més latent, i és que sense elles, el món que avui coneixem no seria així. 

Llavors sorgeix la pregunta que es formula Area a la lectura: Quin model de societat de la informació volem contruir i quin paper juguen les noves tecnologies en aquest procés?
L'autor proposa 4 grans discursos que a continuació resumiré:


  • Discurs mercantilista: la societat de la informació és vista com una gran plataforma on es participa a través de les xarxes de comunicació digitals. Formen part d'aquesta visió les empreses de software, telecomunicacions, banca, indústria de l'oci... 
  • Discurs crítico-polític: sorgeix com a contestació a l'anterior, i defensen que les TIC han d'ajudar al desenvolupament de la societat i no han d'estar controlades per gran empreses del món capitalista, això és, les empreses que he anomenat al punt anterior. 
  • Discurs tecnocentrista: les TIC i internet representen un punt d'inflexió no sols en termes tecnològics sinó també en el camí de la civilitat humana.  
  • Discurs apocalíptic: les TIC com a fi dels ideals i valors de la modernitat. Parla d'una invasió de les TIC.  
Quan penso en quin model es pot apropar més a la realitat o per quin model em podria decantar em sorgeixen dubtes. Penso que les tecnologies, malauradament, sí estan controlades per les grans empreses del món capitalista.
Quant al discurs tecnocentrista i l'apocalíptic, penso que ni un extrem ni l'altre. Ni s'han d'idealitzar les TIC ni se les han de posar per terra, ja que tenen tant aspectes molt positius com aspectes molt negatius i, per tant, em quedaria amb un terme mig. 


Seguint amb Area, ens parla a continuació dels efectes socials i culturals de les TIC. 
  • Les llums (la part positiva)
El més destacables és el fet comunicatiu, sense límits espacials ni temporals. També ens parla de l'accés a la informació, però jo pens que més que informació, tenim sobreinformació. Cada dia estem sotmesos a molta informació rebuda de canals diferents com pot ser internet, televisió, premsa... això acaba per saturar, jo mateixa moltes vegades m'hi sento. I és que, tot i que és bo tenir accés a la informació, hauríem de trobar la mesura justa. Un altre aspecte positiu a destacar seria que les TIC han millorat l'oferta de serveis (educació, sanitat, administració...). Per últim, ens explica que les TIC han facilitat el coneixement de les diverses cultures del món. 

  • Les ombres (la part negativa) 
Curiosa la paradoxa que es produeix amb les TIC... ens donen moltes facilitats, ens permeten comunicar-nos amb qualsevol part del món, ens faciliten la vida... però no és or tot el que rellueix, i per això Area ens parla també d'allò negatiu de les TIC, i és que el model més pessimista creu que el progrés tecnològic no necessàriament implica benestar social, sinó més bé al contrari (desastre medioambiental, augment del número d'automòbils). Hem de tenir clar que les tecnologies per si mateixes, sense un projecte social al darrera, no ens aporten res, sinó que ens duen per mal camí. 
Els canvis tan ràpids i constants fan que sigui difícil per les societats adaptar-se, i això provoca més angoixa i malestar.
El fet que la nostra societat ja no funcioni sense les tecnologies fa que sigui més dèbil i fràgil. La globalització fa que la idiosincràsia de cada societat es perdi de cada vegada més, i hi hagi un únic referent global en tots els temes. 

Per últim, tot això provoca que cada vegada estem més controlats. Ja no tenim intimitat ni privacitat, sinó que ens exposem. 


Ja per acabar Area ens parla de les TIC en relació a l'educació.  Per exemple exposa un tema molt important com és l'adaptació dels mestres a les TIC. Evidentment la majoria no són nadius digitals i els costa adaptar-se als canvis que es produeixen, tan ràpids i sobtats com ja he dit abans. Avui és necessària l'alfabetització tecnològica, i molts no la tenen. A més, les institucions educatives tenen com a característica que la introducció dels canvis és lenta i això fa que no s'adapti a les necessitats de l'alumnat. 
Vist aquest panorama, l'educació s'ha de plantejar uns reptes. Area proposa:
- integrar les TIC al sistema i cultura escolar
- reestructurar els fins i els mètodes d'ensenyament. Nous rols que han d'assumir tant els mestres com els alumnes
- extendre la teleformació 
- revisar i replantejar la formació ocupacional en vista de les noves exigències laborals impulsades per les TIC 
- desenvolupar accions d'educació no formal: l'alfebetització digital 


De tot plegat pens que és molt necessari replantejar-se els reptes de l'educació,  perquè l'educació és la clau del canvi i de la transformació social. És on estan els alumnes d'avui, d'on sortiran els ciutadans del demà. És fonamental i crec que mai s'esgotarà la necessitat d'educació tot i que les noves tecnologies segueixin avançant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada